dimecres, 23 de gener del 2013

Per què volem un Estat Propi?


Centre de Lectura de Reus
Carrer Major, 14
43201 Reus
Catalunya
 
Us convidem, com a inici del cicle "De la nació a l'Estat", a l'acte de presentació de llibre ¿Per què volem un Estat propi? Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, que, a manera de col·loqui conduït pel periodista Francesc Domènech, tindrà lloc dijous, 24 de gener de 2013, a les 8 del vespre, a la Sala d'Actes del Centre de Lectura de Reus:
 
Hi prendran part:
 
Lluís Cabrera Sánchez, president de la Fundació Taller de Músics i de l'Associació Altres Andalusos
Muriel Casals Couturier, presidenta d'Òmnium i professora d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Murgades Barceló, codirector de la revista Els Marges i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona
Roger Torres Graell, escriptor i curador de l'edició del llibre
Se'n podran adquirir exemplars, del llibre, a la parada que hi muntarà la Llibreria Gaudí.

Organitzen:
Pagès Editors, Centre de Lectura de Reus, Òmnium Baix Camp, Col·legi d'Agents Comercials de Reus,El Tomb de Reus, El Círcol, Federació d'Associacions de Veïns de Reus, Casal Despertaferro, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus,Col·legi de Periodistes de Catalunya, Irreductibles Baix Camp.

dilluns, 9 de juliol del 2012

L' ou que vola lliure



Quan algú menysté la festa afegint seguicis que no toquen o dedicant gestos obscens al respectable rebaixa la institució a nivells de clavegueram i de camorrisme indecent. A ningú se li escapa que s’està imposant la cultura del “piropo” groller i del “mando i ordeno”. De la modèstia i la innocència que et dona la falsa ignorància hem passat a anar pels llocs escatin figures femenines vomitant per la boca testosterona. Aquest és el nivell i òbviament no em posaré en el mateix esgraó aplaudint el llançament d’ovoproductes, però tampoc em quedaré en la denúncia despullada del fet gallinaci sense advertir que al final no tothom reb de la mateixa manera i mentre n’hi han que els ous de la incompetència política els empobreix i els dilapiden el futur, a d’altres només els rebrega un orgull acostumat al contorsionisme amb butxaques agraïdes i els  incrementa la factura de la tintoreria que, en qualsevol cas, la pagarem entre tots. Compte amb igualar les víctimes de tot plegat perquè si no som justos estarem fent les truites del futur. Com diria aquell prestigiós filòsof,  quan vegis un ou volar cap a tu, preguntat si abans no has enviat a prendre pel cul o a la ruïna a qui te’l tira. Sols descartat l’estat de necessitat o l’alienació mental, l’ou que vola lliure es mereixedor de la més radical de les condemnes.

Lluís Gibert 


diumenge, 29 d’abril del 2012

Estudi jurídic sobre #novullpagar




El dissabte 28 d`abril , mitjançant comunicat, el govern de la Generalitat va tenir a bé informar a la ciutadania del següent.
Amb motiu de la negativa d`alguns conductors a pagar peatges, el Govern informa que ha de garantir el compliment de la legalitat i informa que la negativa de pagar el peatge és una infracció prevista en el Reglament General de Circulació que té una sanció de mínim 100 euros.

Cal advertir en primer lloc, que hi ha una falsedat evident en aquest text, en quant a la quantitat de la sanció, en tant que l`article 67 de la Llei preveu que les infraccions lleus seran sancionades amb una multa de fins a 100 euros, és a dir, els 100 euros no son una sanció mínima, sinó , màxima.
A part d`aquest manifest error, segurament provocat per les presses d`emetre un comunicat en dissabte per un cos d`advocats de la Generalitat triats per criteris de parentiu (recordar cunyada del Sr. Puig) i no pas de mèrit, en l`expressat comunicat no és diu exactament quina és la infracció que provocaria la sanció, cosa realment sorprenent, donades les circumstàncies.

En aquest context resulta difícil contradir allò que no s`argumenta i s`expressa com un mer acte de fe. En tot cas, d`un estudi del citat Reglament, entenc que no es pot afirmar de forma rotunda que hi hagi cap infracció del Reglament en quan a la negativa a pagar peatges i per tant, l`anunci de sancions al respecte seria totalment erroni.

De forma prèvia cal dir que el que estem analitzant és si es pot sancionar d`acord a les normes administratives que regulen la circulació amb vehicles a motor, és a dir, el que col•loquialment es diu el Codi de Circulació. Altres qüestions d`àmbit civil entre l`empresa concessionària i el ciutadà que no vol pagar no formen part d`aquest estudi.

En primer lloc, què ens diu el reglament sobre els senyals
Artículo 53. Normas generales sobre señales.

1. Todos los usuarios de las vías objeto de esta Ley están obligados a obedecer las señales de la circulación que establezcan una obligación o una prohibición y a adaptar su comportamiento al mensaje del resto de las señales reglamentarias que se encuentren en las vías por las que circulan.
A estos efectos, cuando la señal imponga una obligación de detención, no podrá reanudar su marcha el conductor del vehículo así detenido hasta haber cumplido la finalidad que la señal establece.
En los peajes dinámicos o telepeajes, los vehículos que los utilicen deberán estar provistos del medio técnico que posibilite su uso en condiciones operativas.

Quan el govern ens diu que estem cometent una infracció del Reglament se suposa que estem desobeint algun precepte del mateix. En aquest sentit, quan entrem un peatge, el que normalment trobem es un senyal d’aturada, definida al Reglament com

Artículo 153. Señales de restricción de paso.
Las señales de restricción de paso, para quienes se las encuentren de frente en el sentido de su marcha y a partir del lugar en que están situadas, prohíben o limitan el acceso de los vehículos en la forma que a continuación se detalla:
R-200. Prohibición de pasar sin detenerse. Indica el lugar donde es obligatoria la detención por la proximidad, según la inscripción que contenga, de un puesto de aduana, de policía, de peaje u otro, y que tras ellos pueden estar instalados medios mecánicos de detención.

Cal puntualitzar que aquests senyals no es troben als carrils dels teletacs ni als carrils automàtics compartits amb teletac i pagament de targeta, per la qual cosa, no hi ha obligació de parar. En tot cas tractarem aquest tema posteriorment.

Si trobem aquest senyal, òbviament, hem de parar, però un cop hem parat, la llei no ens diu que estiguem obligats a fer res més. Se’ns diu que no podem “reanudar la marxa hasta haber cumplido con la finalidad que la señal establece”. En una duana, per exemple, hem d’estar al que ens digui el policia o autoritat corresponent per tal d’identificar-nos, però en un peatge, no hi ha policies, sinó treballadors que ens demanen que paguem uns diners per tal de passar. Negar-nos a pagar els diners no està tipificat en cap article del Reglament de Circulació com a infracció, i per tant, no és sancionable.

En qualsevol cas, possiblement aquest sigui el punt on l’administració vulgui forçar la interpretació del contingut de l’article argumentant que la finalitat de l’aturada és, precisament, pagar el peatge, però això és merament interpretatiu i discutible, ja que enlloc s’estableix, des d’un punt de vista administratiu, (Important) que hàgim de complir allí i en aquell moment amb un suposat contracte entre l’usuari i una concessionària privada ni que la finalitat del senyal sigui específicament que ens aturem per tal de pagar. (ens diuen que ens aturem, nosaltres ens aturem, i punt)

Un cop aturats i havent acomplert amb la senyalització, hem de continuar la nostra marxa, si no volem incórrer en una infracció a las personas, o daños a los bienes (artículo 9.1 del texto articulado).

Per tant, la nostra obligació es continuar la marxa, ja que sinó estem molestant a d’altres usuaris. Però és clar, tenim la barrera al davant, per tant, el peatge ens ha d’aixecar la barrera per tal de poder complir amb la nostra obligació. Cal remarcar que no ens poden retenir al peatge, perquè llavors podrien incórrer en un delicte de coaccions (penso que no es produeix estrictament una detenció il•legal des d’un punt de vista penal)

En aquest punt esdevé important el tema del semàfor. Si l’empleat aixeca la barrera amb semàfor verd, la infracció és inexistent, hem parat tal i com mana el senyal, i marxem. Cap sanció des d’un punt de vista del reglament perquè no hi ha cap infracció. Però que passa si el passem en vermell?.

De forma prèvia caldria analitzar si estem davant un semàfor reglamentari o és un element purament informador del pagament del peatge. En aquest sentit, el reglament ens indica, a l’anex I article 4.2 quins son els semàfors circulars per als vehicles i no n’hi ha cap que sigui igual als semàfors dels peatges, per la qual cosa, entenc que no s’adeqüen al reglament i per tant no poden tenir consideració de senyal de trànsit Per tant, passar el semàfor en vermell tampoc seria infracció ja que aquell semàfor no seria un senyal previst al propi reglament.

En tot cas, i per evitar problemes , l’ideal seria passar en verd, que fa de l’acció sigui absolutament legal. En aquest sentit, el treballador no ens pot obligar a passar en vermell perquè ningú por obligar a cometre una infracció, i ens situaria de nou en l’àmbit de la coacció. Per tant, el treballador ha de posar el semàfor verd perquè sinó podria incórrer ell mateix en un delicte si ens vol obligar a passar en vermell. Tot plegat si considerem reglamentari el semàfor, (que ja hem dit que es molt dubtós).

En cas que el treballador no vulgui aixecar la barrera o posar el semàfor en verd, caldria posar-ho de manifest a l`autoritat competent (mossos).
En referència a les vies de teletac exclusiu, caldria anar en compte perquè l`últim apartat de l`article 53 diu que En los peajes dinámicos o telepeajes, los vehículos que los utilicen deberán estar provistos del medio técnico que posibilite su uso en condiciones operativas. Per tant entrar en un teletac sense l`aparell oportú ja de per si podria ser considerat una infracció lleu.

En aquest punt, s`hauria de comprovar si en les vies de pagament automàtic en les que hi ha també teletac hi ha el senyal d`obligació d`aturada. Per lògica no hi hauria de ser perquè amb el teletac no hi ha l`obligació d`aturar-se, i no és una via exclusiva perquè es pot pagar amb targeta de crèdit.

Si això fos així, no hi hauria ni l`obligació d`aturar-se i per tant, es podria exigir el pas sense el risc d`haver infringit el senyal d`aturada perquè, senzillament, aquest senyal no existeix.

Aquest punt és important per si el servei Català de trànsit considera infracció el fet de no haber cumplido con la finalidad que la señal establece. (Recordeu, article 53 del Reglament.) Si fos així, tot i que seria discutible l`argument, el #novullpagar es podria fer a les vies on no hi ha el senyal d`obligació d`aturada i no son exclusives de teletac.(Nota. En aquests moments desconec si en aquests carrils compartits entre teletac i targeta existeix el senyal d`aturada obligatòria, tot i que no seria lògic ja que , insisteixo, els vehicles amb teletac no paren)

En tot cas, el problema de tot plegat és que, com ja hem advertit, les hipotètiques sancions podrien venir per una interpretació "sui generis" de l`article 53 del Reglament. En aquests sentit, tot i que es podrien recórrer aquestes sancions, hi ha un problema, el procediment sancionador està emparat en el Procediment administratiu i aquest sempre imposa l`execució de la sanció de forma immediata un cop finalitzat el procediment sancionador. És a dir, que malgrat hi hagi recurs, hauríem de pagar i esperar el resultat del procediment judicial que volguéssim iniciar al respecte.

Cal afegir en aquest punt el tema de les sancions, i que els 100 euros, com hem indicat abans, és una sanció màxima., En aquest sentit, atenent el principi de proporcionalitat, aplicar 100€ en un primer moment seria clarament abusiu.

Per altra banda, i en referència a la consideració d`autoritat dels empleats de les autopistes, cal fer referència a que això no és del tot exacte. La llei franquista 8/1972, 10 mayo, de construcción, conservación y explotación de autopistas en régimen de concesión. Diu al seu article 29 que:
1. El concesionario deberá cuidar la perfecta aplicación de las normas y reglamentos sobre uso, policía y conservación de la autopista concedida.

2. El personal encargado de la vigilancia de la autopista, en ausencia de los agentes públicos competentes, y cuando por la excepcionalidad de la situación se requiera, podrá adoptar las disposiciones necesarias en orden a la regulación del tráfico formulando, en su caso, las denuncias procedentes conforme al Código de la Circulación, y quedando investidos temporalmente de carácter de autoridad.

3. En las autopistas que tengan implantado el sistema de peaje dinámico o telepeaje, para acreditar los hechos podrá utilizarse, previa homologación por la Administración, cualquier sistema o medio técnico, mecánico o de reproducción de imagen que identifique a los vehículos, que constituirá medio de prueba suficiente en la denuncia que formule el personal de la empresa concesionaria, debidamente autorizado al efecto, en el procedimiento sancionador por infracción de la obligación relativa a la utilización de estos sistemas contenida en el artículo 53.1 del texto articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial.

Es a dir, en casos excepcionals i en absència d’agents públics, poden ser investits temporalment d’autoritat. La paraula excepcionalitat és important en aquests casos i no podem entendre que siguin autoritat de forma “habitual”. Des de el meu punt de vista, que un vehicle no pagui 2 euros de peatge no és un cas que tingui aquest caràcter excepcional, essent la interpretació contrària un abús de dret.

En conclusió, entenc que l’ administració no pot iniciar un procés de sancions multitudinari, que pot acabar als jutjats contenciosos administratius amb moltes possibilitats de fracàs malbaratant recursos públics i privats d’una forma significativa. (Més enllà del desgast polític que pot suposar).

Tenint en compte el que hem analitzat, sembla més una manera d’espantar a la gent que no pas una realitat jurídica. En tot cas, tot això dependrà al final de l’actitud dels ciutadans en continuar amb els #novullpagar. Penso que a aquestes alçades no ens podem tirar enrere i hauríem d’oferir alternatives de defensa jurídica conjunta per si el govern volgués continuar per aquest camí incert. Segur que trobarem partits polítics i entitats que podran garantir els drets de tots plegats i denunciar l’abús de dret que suposa un govern que força la llei i treballa pels interessos econòmics i no pels seus ciutadans.

En tot cas, estic convençut que els nostres il•lustres governants seguiran un altre camí molt més fàcil, modificar el Reglament i incorporar de forma expressa com a sanció el fet de no pagar els peatges, segur que Abertis trobarà aliats a Madrid disposats a fer-ho.

Lluís Gibert
Advocat

diumenge, 5 de febrer del 2012

ARTUR MAS: PRESIDENT DE LA GENERALITAT I PAGÈS

Divendres passat, al programa de Catalunya Radio, vàrem poder sentir l'entrevista que el director del programa, Manel Fuentes, realitzava al M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas, i que es basava en la trobada que el president havia tingut amb el cap de l'executiu espanyol: Mariano Rajoy.

Si no ho vaig entendre malament, a la pregunta que l'entrevistador li efectuava de com el cap de l'ejecutiu espanyol responia a la demanda del Pacte Fiscal per Catalunya, la resposta NO HA TINGUT DESPERDICI: amb el símil de que és com un pagés, que va sembrant contínuament, esperant que plogui (deu ser un pagés de secà) i que si es perd la collita, torna a sembrar i esperar a què el temps sigui benevolent amb ell, i si es torna a perdre la collita torna a sembraaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrr.................................................

Es deu referir a un pagés de Cap de Setmana, a un "xaba" que per hobi té un hortet, que quan li ve de gust planta quelcom verdura, i que per si casualitat de la natura arriba a recollir quelcom fruit, ni ell mateix s'ho creu, i corre cuita a explicar-lo a les seves amistats del gran miracle que s'ha produït.

Si el meu avi aixequés el cap (la meva familia ve de pagés-pagés!!!, per tal motiu el meu cognom és Llauradó), i hagués sentit aquestes parrafades, estic segur que el que li hauria contestat amb molta cura i educació: El pagés estima la terra i encara MÉS ESTIMA LA FAMÍLIA, i si per alguna circumstància, de les moltes que hi ha, es perd la collita, no es queda a casa a llepar-se les ferides esperant una anyada millor, sinó que amb els mitjans que disposa, (en aquells temps carro i mula) cerca, esbrina, lluita, i troba la forma d'aconseguir altres ingressos (recordo que el meu avi adaptava el carro al transport: barrils de ví cap al port de Tarragona o faxines de pi que acumulava amb la neteja de boscos, cap als forns de pa de Reus) per tal que la seva família no estigués tot un any passant fam, com sembla donar entendre, el símil del Pagés de Cap de Setmana del M.H. President envers el nostre País. I que ratifica les declaracions del Conseller Francesc Homs, que cal donar coll (encara més, semblarem unes jirafes) a l'ejecutiu central durant aquest any 2.012.

Blai Llauradó
UN IRREDUCTIBLE PATRIOTA CATALÀ